Centre d'Estudis Granollers
Què és?
Els éssers humans necessitem, d'una o altra manera, dotar de significat tot el que existeix i especialment donar un sentit explícit a la nostra existència. En fer-ho, necessàriament impliquem al cosmos que ens envolta adquirint d'aquesta manera una cosmovisió. Però, què passa quan algun element de la nostra realitat, del nostre esdevenir, troba difícil acomodament en l'estructura significativa que ens sustenta? Què passa quan no només no trobem aquest significat sinó que ho donem per esgotat? És molt possible que en aquest cas aquestes estructures es debiliten provocant un estat d'inseguretat que pot traduir-se com malestar, ansietat i fins i tot un tipus de comportament social anòmal.
La filosofia pretén adquirir el caràcter pràctic que li és propi en aquest àmbit i ajudar a analitzar aquestes estructures. La interacció amb el filòsof ha d'ajudar, mitjançant la recerca conjunta de significats, a recuperar per a la nostra estructura significativa l'estabilitat perduda i, en conseqüència, restaurar la seguretat que possibiliti una existència més satisfactòria.
La concepció que cada persona té en tant al funcionament de la realitat, creença o no en realitats transcendentals, valors, moral (què està bé, què està malament, què és desitjable, què rebutjable, què pot ser castigat i què no ..) , imatge que posseeix de si mateixa (equilibrada, sobre valorada, infravalorada), percepció de les expectatives d'altres persones en relació amb elles, desitjos més o menys patents, etc ... són elements fonamentals en el sentir i en l'actuació d'aquesta persona. No obstant això, sovint passa que algú no és plenament conscient del seu contingut. També pot succeir que, sent conscient, no sigui capaç de donar raó a ells, de per què indiquen una determinada direcció i no una altra, o fins i tot de la incoherència entre les seves conviccions i una acció poc respectuosa amb elles.
Aquestes són algunes de les circumstàncies que poden fer que l'esmentada persona arribi a sentir-se incòmoda, veient que alguna cosa no encaixa en el seu sistema cosmològic. En aquest cas la persona pot, en la mesura en què la tensió no sigui excessiva, intentar evadir per diverses vies i, si la tensió resulta difícilment suportable, té la possibilitat d'acudir a un especialista en salut mental.
Però també pot intentar posar en ordre les seves idees en el marc del pensament racional amb l'ajuda de la Filosofia que, no s'ha d'oblidar, porta milers d'anys interrogant sobre moltes de les inquietuds que se'ns presenten habitualment.
La teràpia
La Filosofia Terapèutica està definida per la igualtat. No es tracta d'una situació en què una persona té un problema i una altra disposa d'un repertori de mesures per fer front, sinó que més aviat, dues persones dialoguen posant sobre la taula experiències i arguments amb la finalitat d'entendre realitats vitals. El filòsof assessor no disposa d'un saber que permeti trobar la possible solució, només té informació per intentar explorar camins d'acostament a la cosmovisió de l’assessorat. És a dir, es tracta d'una interacció dialèctic entre les dues persones agents del procés la qual pot permetre progressar en l'autoconeixement i en el maneig dels ressorts de la persona mateixa.
Per què anar al gabinet de Filosofia?
En general al gabinet filosòfic pot acudir tot tipus de persones que es trobin en la situació abans descrita, és a dir, que hagin perdut el seu sentit d'ubicació en el món que l'envolta Esquemàticament establim una sèrie de circumstàncies concretes que motivarien la necessitat d'acudir al gabinet:
a) Crisi en el medi vital.
b) Conflictes interns i presa de decisions.
c) Problemes amb les relacions interpersonals.
d) Dificultats en el treball i en la família.
e) Insatisfacció ocupacional.
f) Caigudes d'autoestima i fins i tot ansietat i depressió.
El filòsof alemany Gerd Achenbach, fundador d'aquesta renovada aplicació de la filosofia, afirma que aquesta forma de Filosofia Pràctica està destinada a persones torturades per pensares o problemes, amb dificultats per gestionar les seves vides i que volen, d'alguna manera, prendre el comandament de les operacions. Algunes d'aquestes persones tenen un vague sentiment que les seves vides no són realment estimulants, que la seva actualitat personal no coincideix amb les seves possibilitats. Desitgen aconseguir claredat sobre la seva manera de vida posant de manifest circumstàncies especials, peculiars embolics i, d'alguna manera, l’ambivalent curs de les seves vides.
L'assessorament filosòfic està reconegut per diferents universitats de l'Estat Espanyol com a activitat professional del filòsof llicenciat o graduat.
Juan Carlos Gómez García, Doctor en Filosofia.